Els alumnes de l'INS El Far participen en una videoconferència

Ei, què tal?
Com sabeu l’altre dia vam fer una videoconferència amb l'INS El Far i vam estar parlant de moltes coses amb els estudiants d’aquest centre educatiu. Vam compartir les nostres experiències i sobre tot vam parlar de la vida a bord de l’Open 60.


Per nosaltres va ser un moment molt emotiu que ens va aixecar  l'ànim ja que portavem unes hores de molta feina i fred i veure que tenim tanta gent que ens està seguint és molt emocionant.


Moltes gràcies a tots pels ànims rebuts

Una abraçada, i estem en contacte!

Pachi Rivero, W Hotels Sailing Team

Corrents marins a l'Antàrtida

El corrent circumpolar antàrtic és l’únic que dóna la volta al món i el més potent de la Terra, arribant a moure 1500 milions de m³ per segon, amb una profunditat d’entre 2000 - 4000 metres i una longitud d'uns 2000 quilòmetres.

En la Barcelona World Race és important que els navegants sàpiguen aprofitar la seva corrent ja que els ajuda a anar molt més ràpids.

Aquí us deixo un vídeo per a que ho entengueu millor

Pepe Ribes 

L'oceà està sempre en moviment?

L’atracció de la Terra, el vent, la concentració de sal i la temperatura, entre d’altres factors, ocasionen els corrents marins. Són grans quantitats d’aigua en moviment que segueixen una mateixa direcció, ja sigui en superfície o a les profunditats. Diguéssim que són com les carreteres del mar. Els navegants les aprofiten per viatjar més de pressa.

Un dels més importants és el corrent del Golf, que discorre per l’oceà Atlàntic a uns 2.400 metres de profunditat i té, en alguns punts, una amplada de 540 quilòmetres. Més ample que l’Amazones!



Anna Corbella

Benvolguts amics i amigues

Saludem a tothom des del Delta Dore

Ja fa uns quans dies que vam passar la meta volant  de Fernando de Noronha i vam posar rumb sud per passar per l’estret corredor a l’oest de l’anticicló de Santa Helena. Observant les previsions meteorològiques tant en Sidney com jo vam optar per no caure massa a l’est ja que ens trobaríem amb una zona de poc vent, però tampoc anar massa cap a l’oest ja que ens allunaríem massa del nostre objectiu el GRAN SUD. 

En aquests moments la nostra feina a bord se centra a preparar el vaixell per poder afrontar els 40 rugents, és per això que amb el Sidney estem repassant el pal i l’eixàrcia, sobretot les drisses. També repassem tots els caps i les veles de proa, sobretot els spis... és molt important estar ben preparats per a les condicions dures que ens esperen. Hi hem d’arribar el màxim de descansats, és per això que quan les condicions ens ho permeten aprofitem per descansar al màxim i, ara que l’aigua encara és calenta i la temperatura exterior és molt agradable, per fer una dutxa, bé més que una dutxa una ensabonada i una esbandida amb la galleda.

En Sidney Gavignet, qui va navegar per primer cop en els 40 rugents en la Whitbread de 1994, m’ha recordat que el gran Sud és tota una experiència. Per mi que serà la meva primera vegada estic esperant impacient arribar-hi. Sé que podem trobar vents de 50 i 60 nusos i onades enormes, imagino que navegar en aquestes condicions deu ser molt excitant.

Quan hi arribarem? La resposta la té, com sempre, la meteorologia, però probablement hauran de passar ben bé un parell o tres de dies. Totes les expectatives estan ara centrades en l’evolució de l’anticicló en el sector sud. Si, com sembla, es crea una dorsal (prolongació d’un anticicló), és probable que els primers entrin en una zona de menys vents, i les previsions no són gaire clares respecte a quina serà la millor zona per creuar.

Bona singladura a tots.

Salutacions des del Delta Dore.

Sidney Gavignet i Jérémie Beyou


Proves

Primària                                                                                                           Secundària

Planeta aigua                                                                                                   Planeta aigua

Ésser humà                                                                                                      Ésser humà

Navegació                                                                                                        Navegació

Els colors de l'aigua

Sabies que l’aigua del mar presenta diferents tonalitats segons la quantitat de partícules en suspensió que contingui (granets de sorra, plàncton, matèria in/orgànica, pols provinent de terra, brutícia,...). La tonalitat de l’aigua està directament relacionada amb la seva transparència: com més partícules en suspensió tingui, menys llum deixarà passar. La llum marca la profunditat fins a la que poden viure els organismes vegetals. Però a part de llum també necessiten nutrients per viure. Hi ha d’haver una bona combinació de llum i nutrients per tenir unes condicions ideals per viure.
  
AIGÜES BLAVES
Les aigües blaves tenen poques partícules en suspensió, això vol dir molta llum però pocs nutrients. Poques algues hi poden viure pel poc aliment que hi ha. Tot i així, les aigües blaves i cristal•lines són ideals per als coralls, ja que al estar en simbiosi amb unes microalgues, aquestes no tenen competidors pels pocs nutrients 
que hi ha.

AIGÜES VERDES
Un mar de colors verds és ideal per a la vida vegetal; tenen suficients nutrients dissolts i entra prou llum a l’aigua. Les aigües verdes es troben sovint prop de les costes, on hi ha una major aportació de nutrients. En zones d’aquests mars, com el Mediterrani, existeix molta diversitat d’organismes per l’elevada riquesa de vida vegetal.

AIGÜES MARRONS
Quan hi ha massa quantitat de partícules en suspensió, les aigües es tornen molt tèrboles i agafen tonalitats marrons i vermelles, com succeeix als deltes. En aquestes aigües, tot i no tenir mancances amb els nutrients, la poca quantitat de llum esdevé un problema.

Hem vist una balena

Hola Amics,

Navegant cap a les Illes Canàries hem vist una balena. Acabàvem de fer una maniobra amb la Servane i ens ha semblat veure alguna cosa que sortia de l'aigua, i si efectivament per l'amura d'estribor a uns 200 metres d'on estàvem hem vist una balena que sortia de l'aigua, ha fet dues capbussades i ha desaparegut.

Ara podeu escoltar el seu so
 
So d'una iubarta 
 
Albert Bargués

Liofilitzats

Hola amics i amigues,

Aquesta setmana heu estat treballant sobre l'alimentació. A bord no és fàcil cuinar, el vaixell es mou, no podem portar menjar fresc perquè de seguida es fa mal bé i a més pesa molt. Ja sabeu que qualsevol excés de pes frena la nostra velocitat, per això mengem liofilitzats, una mena de galetes seques i un polsim que quan els posem en aigua calenta .... eureka!! es transformen en pollastre al curri.
Si no mireu en Bubi l'Arguiñano quin dinar ha preparat.

Adéu des del Mutua Madrileña.

Pachi Rivero